el "Gir Lingüístic" i postmodernisme

el Postmodernisme, i el "Gir Lingüístic"

-Diferències entre la perspectiva sobre les classes socials de Patrick Joyce i la d’E.P.Thomson.

La teoria de les classes de Thomson, reivindica, la classe com a resultat d’un procés diacrònic i actiu que es construeix al llarg del temps. La seva teoria, trencarà amb la subordinació de la superestructura respecte de la infrastuctura (marxisme més estructuralista), posant més èmfasi a la moral, els costums, l’art, la religió. I convertint, l’estudi de la cultura, com a primordial per al coneixement de la “realitat” del passat. Un fenomen històric, la classe, que es va constituint en el temps, a partir de la consciència d’un grup que comparteix uns interessos “x”, enfront d’un altre grup; i desemboca en els antagonismes claus de la lluita de classes.
Per a Thomson, que és un empirísta, aquestes classes estan determinades, tan econòmicament, com culturalment, per una consciència col-lectiva, que relaciona el treball i la consciència, i que es materialitza, a partir de la experiència. És a dir, per al present historiador, la formació de la classe, vindría donada per unes experiències comunes i externes (heredades o compartides), determinades per les relacions de producció, i desenvolupant, posteriorment, una noció (o consciència) de classe, dins uns termes culturals fixats en les tradicions, en els sistemes de valors, els simbòlics, les idees i les formes institucionals. Esdevenint la causalitat externa a la consciència de classe, el punt d’arrancada o detonant per a la seva formació.
Joyce, ens parla d’unes identitats, no tan d’unes classes. El contingut semàntic de la classe o la presa de consciència d’ aquesta, com a diferent i contraposada amb altres dins el mateix teatre social, per a Patrick Joyce, ve donada pel propi “llenguatge” d’un grup concret, és a dir, des de la vessant més postmodernista de l’autor anglès, a patir d’una presa de consciència identitària, es manifestaran unes formes socials que evolucionaran amb uns discursos o uns llenguatges necessàriament significatius per aquests conjunts o classes. Podrien explicitar-ho amb la frase de Shopenhauer, “El món és la meva representació”. Plantejant-nos el dilema de que cada moment històric ha gaudit del seu propi llenguatge, concebut pel propi període i pels protagonistes de tal, sent-ne una realitat, el producte. Convertint-lo en indesxifrable davant els nostres ulls, ja acostumats a noves “formes lingüístiques”. Per contra a Thomson, Joyce, refusa el “referent”, extern com a contenidor de significat per a la classe social. Ell exposa, com dèiem més amunt, que identitat (innata?), estaria a la base, de la que s’en derivaran la consciència de pertànyer a un grup (de gènere, per exemple) i la posterior ubicació d’aquest en un marc , molt més ampli (societat), dins una classe o altra.

-Què és la” societat” per a P.Joyce i en què es diferencia aquest concepte de la “societat” en el paradigma d’història econòmica i social?

Patrick Joyce, en els seus plantejaments descompon, diversifica i multiplica els elements de la “societat”. La fragmentació ve donada de la visió, hom pensaria que certament escèptica , de que la història està plena de realitats, i que cada visió configura la seva. A més, defuig de les totalitats estructurades, que alguns van adoptar en l’estudi de la història de les societats, i de la idea d’Eric Hobsbawn , la intenció d’ “aprendre del passat per a transformar el present” Per contra, Joyce, no ho veu tan clar, la seva societat ve donada de varies visions, individualitats, unes identitats diverses que alhora responen en una lingüística específica enfront a, unes condicions polítiques, econòmiques i culturals, determinades en uns temps o períodes de la història. Així doncs, al mateix temps, cada societat es mostrarà en una realitat diferent, impossible d’analitzar sota les concepcions més representatives de la “historia social i econòmica”, que buscaran històries més o menys generals per a explicar les societats humanes, i la seva natura. Una natura, en funció a la reacció de conjunts d’homes i dones vers experiències externes, de relacions econòmicament contraposades, polítiques desfavorables per uns i beneficioses per altres, i tot això, inclòs en un ens en constant evolució, que és la sosietat. Joyce diu que no existeix només una societat hi ha una gran multiplicitat (infinita?), evident, si posem atenció en el fet -com planteja -, de que tots creem realitats, ens creem la nostra pròpia identitat i amb la suma de cada una d’elles (identitats) es configurarà una societat dins un espai concret i convivint amb unes condicions determinades.
Per a Joyce, és molt difícil estudiar societats en els variats moments històrics, cada un emmarcat per un rerafons i unes relacions de poder, politicoeconòmiques, de cultura específiques, i la utilització d’un llenguatge( manera d’entendre les coses) propi i impossible de decodificar completament, per als actuals historiadors. Ja que cada societat és a la ment de cada actor social que ha viscut cada experiència en un temps i espai concret de la història.